Aquesta ruta dona la volta al Parc Natural del Montgó, descobrint la zona agrícola de gran bellesa i valor ambiental al voltant del massís, entre els municipis de Dénia i Xàbia.

El seu traçat, de dificultat moderada per no existir grans desnivells, està pensat per ser accessible a un ampli ventall d’usuaris.

Eixint dels ports de Dénia o Xàbia, anem sempre per camins poc transitats, accedint també als nuclis urbans de La Xara i Jesús Pobre.

La ruta mostra, a colp de pedal, totes les cares d’aquesta emblemàtica muntanya. Podem completar-la per mar, gràcies als vaixells de línia entre els dos ports, contemplant els impressionants penya-segats del Cap de Sant Antoni a més de 160 m d’altura sobre la mar.

Trobem paisatges i racons amagats del món rural, espais que ens parlen de temps passats on l’home vivia en harmoniosa integració amb la natura.

Durant el recorregut veiem construccions com cases de camp, alqueries, pous i especialment els típics riu-raus de la comarca.

Passem per camps de tarongers, oliveres, ametllers, vinyals, formant un mosaic natural de diferents colors. També trobem alguns arbres monumentals, autèntiques obres d’art vives, esculpides al llarg de molts anys.

Tot un regal de la natura en 26 km de recorregut, per a gaudir sense preses, amb paisatges en continu canvi

• Longitud: 26 km (de port a port)
• Tornada: et recomanem la tornada amb vaixell (40 min)
• Duració: de 2 a 3 h. (sense parades)
• Desnivell: suau
• Dificultad: camins rurals asfaltats o de terra sense dificultad
• Recomanacions: casc, aigua, roba suficient i adequada, protecció per al sol i càmara de fotos.
  

El massís del Montgó s’eleva sobre les planures de Xàbia i Dénia, (753m). Les característiques geològiques i les seues particulars condicions climàtiques afavoreixen la presència de diferents ecosistemes de singular bellessa. La vessant sud està formada per grans parets verticals, que reben una forta insolació, mentre que l’ombrívola cara nord amb menors desnivells, rep els vents humits i frescs de la mar suavitzant les temperatures.

Tot això fa que trobem més de 650 espècies de plantes, 52 d’elles endèmiques, així com aus i mamífers propis de la muntanya i penya-segats. Estos valors motivaren la declaració del montgó com a Parc Natural en 1987.

A més a més i han petjades del pas de l’home (ibers, romans) que parlen de la seua importància estratègica en l’antiguitat.

La protecció de la zona agrícola és molt important com a connector natural ja què els animals que viuen a la muntanya troben el seu aliment aquí: l’àguila de panxa blanca, el brúfol, el porc senglar i el teixó entre altres.

Als barrancs junt als camps de cultiu trobem vegetació de ribera: olms, xops, canyars, joncs, murta, etc.