Si pugem per les escales situades al costat de l'Ajuntament, al carrer Hospital, creuem el carrer la Bretxa i continuem pujant peltram d'escales següents situat a l'esquerra ens entropessarem amb l'estret carrer del Cid.Ací no hem de mirar més que a la dreta i la nostra vista es trobarà amb el Castell de Dénia.
A un costat i a l'altre del portal d'accés se situen la Torre Roja , torre defensiva que data del s.XV i que deu el seu nom al material emprat en la seua construcció: arenosa local ( de color rogenc) la Torre del Cos de Guàrdia, d'època musulmana (s.XII) però molt remodelada als s.XVI i XVII; albergava els guàrdies que tenien com a funció la vigilància de l'accés.
La porta d'accés rep el nom de Portal de la Vila, d'estil almohade, amb remodelacions posteriors. A l'exterior, trobem uns arcs apuntats d'estil almohade i a l'interior ens trobem amb un arc de volta de canó del que es conserva una part de l'original.
Aquesta porta connectava la medina musulmana amb el castell.
Una vegada ens endinsem pel castell, junt a la taquilla se situa la Torre del Consell , d'època cristiana (s.XV) En aquesta torre es reunia el Consell de la ciutat per a organitzar, debatre i prendre decisions. Nogensmenys, a través de les cavitats destinades a artilleria es dedueix que complia una funció defensiva de manera secundària.
Quan accedim a l'interior del Castell comença la pujada.Tenim dues possibilitats: el camí empedrat (a l'esquerra) o per la carretera que ha estat habilitada.
Si continuem la carretera asfaltada recorrerem tota l'àrea on se situava la Vila Vella en època cristiana. En aquesta zona, on en l'època musulmana se situava l'Al-bacar, va albergar en època cristiana una part de la ciutat que restava així més resguardada.
Durant la pujada ens sorprendran les vistes de Dénia que es despleguen davant de nosaltres mostrant-nos una part de la ciutat i del port, el Parc Natural del Montgó, les platges i cales, etc.
Una vegada arribem a la part alta del Castell, trobem l'Esplanada del Governador i el Palau del Governador, on hi ha, a hores d’ara, el Museu Arqueològic.
Una vegada en la part més alta del Castell, anomenada Esplanada del Governador, un edifici de baixa altura ens crida l'atenció.La verticalitat de la seua façana, les escales de tipus imperial (“T” invertida) i les dues fileres de torres un tant enderrocades ens indiquen que som enfront del Museu Arqueològic de la ciutat.
La visita al Museu Arqueològic ens porta a imaginar-nos com serien els orígens de Dénia, com es configurava la Dianium romana, la Daniya Musulmana i el seu regne Taifa, la conquesta cristiana, el marquesat de Dénia i un llarg etc.
El Museu presenta quatre àrees on s'exposen les èpoques ibèrica, romana, musulmana i cristiana.
La balsamera que representa el déu Mercuri (segle II aC.), la col·lecció de bronzes islàmics, molts d'ells d'origen oriental (segles XI-XII), l'ataifor amb representació d'una nau andalusina procedent de Qayrawân, el Tresor dels Rotes, del segle XV, la col·lecció numismàtica o les ceràmiques andalusines de producció local o importades, constitueixen la base d'una proposta museogràfica sempre lligada a la mar i a les relacions entre cultures.
Una vegada hem visitat el Museu Arqueològic i de nou a l'Esplanada del Governador, cal fer menció a l'ús d'aquesta esplanada per als concerts estivals de Música al Castell que es duen a terme durant determinades nits estiuenques i que ens apropen ritmes populars de països i regions diversos.Així mateix, és escenari de la lluita en el castell que es produeix durant les festes de Moros i Cristians.
En la part lateral dreta observem el Quarter dels Infants que feia funció de magatzem o habitança d'una tropa defensiva permanent.
Si ens dirigim al lateral oposat, a l'esquerra del museu, hi veurem uns arcs que ens mostren l'existència anterior d'una porta d'accés : es tracta del Portal del Baluard, amb tres arcs de tres èpoques diferents i La Torre del Baluard, un bastió de gran importància estratègica perquè controlava el camí d'accés al recinte del palau (s.XVIII).
Des d'ací , si el nostre calçat ens ho permet (calçat còmode), davallarem pel camí empedrat.
La forma de recollida dificultava l'accés dels cavalls.
Si davallem pel camí veurem la Punta del Diamant, bastió defensiu, anomenat així per la seua forma semblant a la d’ un diamant.
Poc després, en un espai obert, se situà ja en època cristiana l'església de la Vila Vella. El procés de destrucció va ser tan gran que, en l'actualitat, sense la realització d'actuacions arqueològiques, no disposaríem del menor vestigi visible “in situ”.No obstant això, la documentació existent confirma amb molta precisió la seua situació al costat de la Punta del Diamant i al sud del “fossar” o cementeri medieval cristià.
Si continuem davallant pel camí empedrat, observarem l'Aljub, un aljub que servia per a la recollida de les aigües. Després de l'aljub arribem al punt inicial. Aquest camí empedrat era l'únic accés pel qual es podia accedir amb rodes i era considerat el carrer major. El seu paviment empedrat correspon al s.XIV.
En breu ens trobem enfront de l'entrada del Castell i el nostre recorregut per aquest recinte arriba a la seua fi.
Una vegada eixim del Castell, ens trobem al barri de Les Roques, un dels barris tradicionals de la ciutat on se situava la medina en època musulmana.
Construït al llarg dels segles XIX i XX, no té edificis monumentals però destaca el conjunt general de la seua arquitectura popular mediterrània, blanca i senzilla. Cal visitar els carrers Hospital, Sant Francesc, Sant Cristòfol, Guant i Salt.
Després de fer una volteta per aquest barri, desfem el camí efectuat anteriorment i baixem per les escales fins a situar-nos novament enfront de l'Ajuntament i de l'església de l'Assumpció on donarem la visita per acabada. |
